toni sellas .cat

Ja sóc a casa, després d’un mes intens a Sunderland. Moltes hores davant l’ordinador, bona bibliografia, bons journals, entrevistes interessants… N’he penjat algunes fotos en aquest set de Flickr. Tornem a la quotidianitat.

Parlem de la Universitat de Sunderland, ara que ja fa més de tres setmanes que hi vaig arribar. En el context de l’educació superior a Anglaterra, em sembla una universitat amb una personalitat pròpia prou singular. D’entrada, cal dir que no forma part de les universitats històriques, d’aquelles que són una referència, especialment de cara a l’exterior. És a dir, si algú ens pregunta per una universitat anglesa, potser ens vindran al cap Oxford, Cambridge o la London School of Economics, per exemple. I a més, la Universitat de Sunderland forma part de les anomenades “noves universitats“: instituts politècnics o colleges als quals el govern de John Major va concedir l’estatus d’universitat l’any 1992. No obstant això, Sunderland ha rebut diversos reconeixements en relació a aspectes com la recerca, l’atenció als alumnes i el foment de la diversitat. L’any 2001, el diari The Guardian la va nomenar la millor de les “noves universitats” i el 2005, The Times Higher Educaton Supplement la va guardonar com la número 1 del país pel que fa a la satisfacció dels alumnes.

Els origens de la Universitat de Sunderland se situen a l’any 1901, amb el naixement del Sunderland Technological College, que seria l’embrió del Sunderland Polytechnic, fundat el 1969 a partir de la fusió de diversos colleges que havien anat sorgint durant la primera meitat del segle XX. Aquests primers edificis estaven situats al centre de la ciutat i ara són el nucli del City Campus, juntament amb altres equipaments més nous. A principis dels 90, coincidint amb el nomenament com a universitat, es va construir el segon campus, el de St Peters, situat a la vora de la desembocadura del riu Wear (com podeu veure a la primer foto d’aquesta entrada). El campus de St Peters acull les següents facultats: School of Business, Law and Psychology, Education and Lifelong Learning, Computing and Technology i The Media Centre.

De l’experiència que he tingut durant aquestes setmanes a la Universitat de Sunderland, em quedo amb quatre idees:

• L’alumne és el centre de tot. Sí, ja sé que això se li pressuposa a tota universitat, però aquí es nota que és un principi que tenen constantment present. Val a dir, per exemple, que la universitat se sotmet a auditories externes que valoren la qualitat de l’experiència de l’estudiant. Però també que el Sindicat d’Estudiants té pes i té presència, que arreu trobes oportunitats que conviden a l’alumne a dir-hi la seva, que l’atenció material és notable (equipaments, facilitats, etc.) i, sobretot, que als alumnes se’ls veu satisfets amb el tracte de la institució.
• Relació universitat-empresa. A tall d’exemple: la facultat de comunicació és The Sony Media Centre, a la facultat de Tecnologia, la zona de PCs la patrocina Cisco, el Campus de St Peters és el Sir Tom Cowie Campus perquè aquest mecenes el va finançar, i altres dues facultats porten el nom d’un empresari o personalitat de Sunderland que va posar-hi diners. A banda d’això, es nota que aquest vincle amb el món empresarial funciona en serveis com el d’ajuda a la primera ocupació o el patrocini d’instal·lacions i equipaments.
• Tecnologia. Potser no tinc prou perspectiva, però a mi m’ha semblat que les infraestructures tècniques són notables. Hi he vist molts ordinadors, i molt nous. Wifi a tot arreu i moltes facilitats perquè els alumnes puguin gaudir de la tecnologia. Per exemple, tenen un servei de préstec d’ordinadors portàtils…
• Integració. Sóc a Anglaterra, però no sóc a Londres. És més, sóc al nord-est del país, en una zona més escocesa que anglesa, gairebé. Doncs m’ha sorprès la diversitat de races i cultures que he trobat a la universitat. Tots els continents, vaja. Però no és només una qüestió de quantitat, sinó que la universitat en fa bandera, d’això. I la ciutat també: comparteixen el lema proud of diversity. I a la universitat (segona foto), insisteixen molt en la idea d’”una sola comunitat”. També hi ajuda el sistema de beques, que es veu que funciona molt bé. Ah, i si parles amb els estudiants estrangers, manifesten la seva satisfacció per ser a Anglaterra, per viure l’experiència universitària en aquest país.

La Universitat de Sunderland té prop de 17.000 estudiants, dels quals n’hi ha més d’un miler de foranis, de 70 nacionalitats diferents.

Vaig arribar a Sunderland fa una setmana. M’havien insistit que m’abrigués, que m’endugués bufanda, gorra, paraigües… Anava preparat per al fred, la pluja i el vent, però noi, no comptava amb la neu. Sí, neu a l’abril. Ahir va nevar tot el dia i aquest matí, quan m’he llevat pensant que ja hauria passat, tot era blanc: els carrers, els jardins, les teulades, tot! He remirat el calendari: 7 d’abril. Es veu que aquest sempre és un mes força mogut, a Anglaterra, però he llegit al diari que no nevava així, a aquestes alçades d’any, des del 1989! Després he mirat el mapa, i resulta que si fem una línia recta des de Sunderland cap a l’est, travessant el Mar del Nord, arribem fins a Copenhaguen, la capital de Dinamarca.

El dia, però, s’ha anat aclarint i al migdia ja he pogut baixar a la universitat sense risc de patinar o de fotre’m alguna clatellada… En només una setmana hem tingut de tot, pel que fa al temps: sol, calor, fred, pluja, calamarsa i neu. Què més vols? Sort que les distàncies són curtes i que el metro/ferrocarril no fa com la Renfe, que quan plou una mica ja hi som. En fi, que quan torni haurem d’anar a passejar una estona pel Port-Bo, per recuperar el sol i el Mediterrani. No sé si en som prou conscients de la sort que tenim de viure on vivim…

(foto de http://visitsunderland.com)

Ja hem acabat. Maleta tancada i portàtil a punt. Aquest dilluns marxo cap a Sunderland, al nord-est d’Anglaterra. Hi passaré tot l’abril en una estada de recerca, amb beca de l’AGAUR, per treballar en la meva tesi sobre el podcàsting. M’espera una ciutat que no conec encara però que, d’entrada, em fa pensar força amb Bilbao, de passat industrial i en fase de reconversió. Ubicada en un dels extrems d’una regió, “North East England“, més a prop d’Escòcia que de Londres, i no potser no només per una qüestió geogràfica. Ja ho anirem descobrint.

A la Universitat de Sunderland treballaré amb la gent del Centre for Research in Media and Cultural Stuies, especialment amb Richard Berry, autor del magnífic article “Will the iPod kill the radio star?“. Amb Sunderland com a base d’operacions, tinc previst fer algunes escapades, a Leeds i Londres, principalment, per fer algunes entrevistes a acadèmics i professionals. Som-hi, doncs!

Primera experiència com a blocaire convidat, a can edp. Aprofito el debut en el crossblogging per parlar de l’experiència que he tingut aquest trimestre amb l’assignatura Nous Formats Digitals a la UIC, que ha sigut força, digem-ne, 2.0. Gràcies per convidar-me, Eduard!

A partir de demà i durant cinc dies coordino a la UIC un curs intern per a fomentar l’ús de les TIC entre el personal docent i investigador. L’objectiu bàsic és explicar les possibilitats que la web 2.0 ofereix a la tasca docent i a la recerca, però també confio de poder despertar l’interès per a aquest escenari entre els companys de la universitat. La primera sessió servirà per introduir el present de la web. Després, amb la col.laboració d’en Francesc Balagué, anirem treballant eines concretes: marcadors socials, blogs, wikies, podcasts i vlogs. Aquests són alguns recursos i enllaços que faré servir durant la primera jornada:

• Antonio Fumero: Aprender enseñando
• Darren Draper: Pay Attention, vídeo sobre les TIC en l’educació
• Fernando Santamaría: Nativos digitales o generación N(et)
• Internality: mapa visual de la web 2.0 (pdf, 2,3 mb)
• Josep Ganyet: Web 2.0, del ego al Lego (pdf, 2,7 mb)
• Michael Wesch: The Machine is Us/ing us, vídeo sobre la web 2.0
• O’Reilly: What Is Web 2.0 (el Butlletí de la Societat de la Informació, de Telefonica, n’ofereix una versió en castellà)
• Peña, Córcoles i Casado: El Profesor 2.0: docencia e investigación desde la Red (pdf, 367 kb)
• Ramón F. Ferreiro: El reto de la educación del siglo XXI: la generación N (pdf, 831 kb)

Si vols proposar-me més eines, temes o material adient per a aquest curs, t’ho agrairé.

Un grup d’investigadors d’una dotzena d’universitats espanyoles ha posat en marxa Infotendencias, un blog comunitari on analitzen qüestions relacionades amb els processos de convergència digital dels mitjans de comunicació. Infotendencias neix a rel d’un projecte d’I+D que aquest mateix equip està desenvolupant, finançat pel Ministeri d’Educació i Ciència. Un dels seus membres és David Domingo, professor de la Universitat d’Iowa. A finals de març, Domingo va presentar els resultats preliminars d’aquest projecte durant la vuitena edició del International Symposium of Online Journalism, a la Universitat de Texas. Les conclusions les podeu trobar en aquest post del seu blog, amb un enllaç al text presentat al simposi.

[via e-periodistas]

Per als convençuts, una eina més. Per als escèptics, un toc d’atenció.

[via comunisfera]

Web 2.0 és ara mateix un dels termes més presents a la blocosfera, en particular, i a la Xarxa, en general. De fet, no només això, sinó que constantment ens arriben altres paraules que incorporen la mateixa etiqueta 2.0. Però de què estem parlant? El concepte té el seu origen en una tempesta d’idees entre la gent d’O’Reilly Media i MediaLive International per preparar una conferència, a mitjans de l’any 2004. La principal referència bibliogràfica és l’article de Tim O’Reilly titulat What is Web 2.0. Design Patterns and Business Models for the Next Generation of Software (el portal de la Societat de la Informació, de Telefónica, n’ofereix una versió en castellà). Des de la seva aparició, el terme s’ha anat popularitzant i ara mateix és omnipresent. Això no vol dir, no obstant, que no hi hagi veus crítiques o, com a mínim, escèptiques a l’entorn d’aquesta idea. Entre elles, em sembla interessant l’article de Carlos Scolari i Hugo Pardo Kuklinski, autors del blog Digitalismo i professors de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic, on condueixen el Grup de Recerca d’Interaccions Digitals. Un text que convida a reflexionar sobre la facilitat amb què s’escampen nous termes relacionats amb Internet i que sovint serveixen per tornar a nomenar realitats ja conegudes.

Aquest és el títol d’un fantàstic vídeo de Michael Wesch, professor d’Antropologia Cultural a la Kansas State University. El joc que planteja en el títol és imaginatiu i significatiu alhora: la màquina som nosaltres / la màquina ens utilitza. En poc més de quatre minuts, resumeix de forma dinàmica l’evolució de text i web fins arribar a l’anomenada Web 2.0. Aquest és, precisament, el tema d’aquesta setmana a l’assignatura de Nous Formats Digitals. Us el deixo aquí mateix, val la pena dedicar-hi aquests minuts.

Via: ganyet.com