toni sellas .cat

La Girosfera ja s’ha posat en marxa. És una conseqüència més de les jornades de la Catosfera, que s’han convertit en una mena de catapulta de projectes i il·lusions. Divendres vam fer la primera trobada/sopar de la Girosfera, que va ser realment engrescadora. Vaig sortir-ne amb una sensació d’enriquiment personal molt agradable i el convenciment que en sorgiran iniciatives ben interessants.

Algunes cròniques:

• Eduard Díaz: Sopar girosfèric
• Miquel Serrabassa: Apunts d’un sopar i Les fotos de la reunió-sopar girosfèric
• Camil Ros: La girosfera surt de l’esfera
• Eduard Batlle: Girosfera
• David Rodríguez: Girosfera a tot gas
• Francec Lamora: Girosfera: motors en marxa
• Francesc Grau: Donem el tret de sortida al col·lectiu gironí 2.0
• Miquel Duran: Reflexions girosfèriques (reals o imaginàries)
• José Antonio Donaire: Girosferitzant
• Trina Milan: Girosfera
• Albert Simó: Lo soparillo de la girosfera

És qüestió d’adaptar-se al present. Això explica el pas que acaba de fer el Grup Enciclopèdia Catalana: ha posat la Gran Enciclopèdia Calana (sí, aquells volums de color verd que hi ha a les estanteries de moltes llars del país) a Internet i amb un accés totalment obert.

Neix l’Enciclopèdia, amb 270.000 documents i l’objectiu d’arribar a 575.000. A més, amb una oferat multimèdia, ja que confien arribar a oferir 50.000 fotos, 2.000 dibuixos, 2.000 mapes i 1.500 vídeos en el termini de 3 anys. El GREC ha mantingut durant una dècada el servei de la Hiperenciclopèdia, però era una pàgina d’accés lliure només per a escoles, biblioteques i funcionaris, mentre que la resta havíem de pagar.

De cara al futur, l’aspecte més interessant és la voluntat d’obrir l’Enciclopèdia a les aportacions dels usuaris, a banda de les constants actualitzacions. Es vehicularà a través del bloc de l’Enciclopèdia i, segons diu la notícia de l’AVUI,

“totes les propostes seran tingudes en compte, però només s’incorporaran després de passar un filtre lingüístic i de continguts. En els casos de col·laboracions importants, es farà constar l’autoria”.

Aquest projecte em fa pensar de seguida en la Wikipedia (Viquipèdia, en la versió en català), com també la tenen molt present els mateixos responsables de l’Enciclopèdia, com el seu director editorial, Jesús Giralt:

“Volem donar més garanties que altres productes enciclopèdics que existeixen a internet”, diu Giralt en referència a obres com la Viquipèdia: “L’Enciclopèdia no té una estructura per agregació, sinó un ordre lògic, un equilibri temàtic i el rigor com a divisa”.

Una aposta pel rigor i la qualitat. Haurem d’esperar, però, a veure com s’aplica la interacció amb el públic.

Aquest és l’interrogant que ara mateix està generant un intens debat a la xarxa, sobretot en alguns destacats blocs nord-americans. Tot comença amb la decisió dels administradors de Facebook d’eliminar el compte del popular blocaire Robert Scoble, així com les seves dades. El motiu és que Scoble havia aconseguit “arrencar” informació dels seus contactes de Facebook, violant d’aquesta manera les condicions del servei. La qüestió és: qui té dret, i a què té dret, en relació a aquestes dades? Des d’una altra perspectiva, aquest cas es torna la incertesa sobre la informació personal que anem deixant a la xarxa.

Actualització (03/01/2008): Facebook accepta el retorn de Scoble. Els administradors li han enviat un correu electrònic amb l’explicació pertinent. Un cop Scoble s’ha compromès a no tornar a extreure les dades, li han reobert el compte. De tota manera, més enllà d’aquesta solució, el cas ha posat de manifest la necessària reflexió sobre Facebook i altres serveis similars.

L’atemptat d’avui al Paquistan contra la dirigent opositora Benazir Bhutto es pot anar seguint a través dels mitjans digitals (alguns exemples d’aquí: Vilaweb, LaVanguardia.es o l’AVUI.cat). Però les eines del Web 2.0 tornen a aparèixer com una via d’informació interessant davant d’esdeveniments d’última hora. A través de dos personatges prou destacats com Shel Israel i Amy Gahran m’assabento de la intensa activitat que hi ha a Twitter en relació a l’assassinat. Ho podeu comprovar, per exemple, amb els twitts de Teeth des del Paquistan mateix.

Ja està enllestit el programa definitiu de les primeres Jornades de la Catosfera, que es faran a Granollers el 25, 26 i 27 de gener. Té molt bona pinta, des del primer fins a l’últim dia. Ah, i si us interessa el podcàsting, ens hi veiem el diumenge 27 al matí.

La nova BBC és en Beta. La proposta, a l’estil de Netvibes i altres serveis, permet que l’usuari moduli la pàgina al seu gust. Això és interessant, però encara m’ho sembla més pel fet que sigui tot un transatlàntic com la BBC el que faci aquest pas. Un disseny atractiu però polit, simplicitat, personalització, opcions locals, navegació clara, intuïtiva i interactiva, millora de la recerca… i una referència nostàlgica al passat. Aquests són els eixos que han guiat el canvi, segons explica Richard Titus (Acting Head of User Experience & Design, BBC Future Media & Technologie) en el recomanable BBC Internet Blog.

[via Periodistas 21]

Cada vegada més, els mitjans tendeixen a convertir la seva versió digital en un proveïdor de continguts multimèdia. És un procés que ara per ara se centra més en el què fem que en el com ho fem, tot i que tard o d’hora arriba també aquesta reflexió. Però què ha de fer un mitjà que ofereix els seus productes a altres mitjans? Parlo de les agències. Una de les més veteranes i reconegudes, The Associated Press, ha decidit què i com: aposta per ampliar l’oferta multimèdia i per una reorganització que passa per la descentralització (nous centres regionals) i el desenvolupament d’una nova plataforma de treball anomenada “la cooperativa digital”. Jim Kennedy, vicepresident de planificació estratègica d’AP, argumenta els canvis amb aquesta sentència:

“Les noves generacions de consumidors tenen uns hàbits del tot diferents”

Aquest és el pla, però el repte és dur-lo a la pràctica amb un dinosaure de 4.100 treballadors. Asseguren, a més, que aquest replantejament no afectarà la plantilla.

[via Infotendencias i Comunicació21]

La catosfera no podia quedar al marge del debat sobre el fenomen del web 2.0. El Centre Tecnològic i Universitari de Granollers acollirà unes jornades sobre la catosfera els dies 25, 26 i 27 de gener. Jo ja m’hi he inscrit. T’hi apuntes?

[Via: Marc Vidal]

Vilanova i la Geltrú acull avui i demà el 5è Seminari Internacional de Periodisme Digital, organitzat pel Grup de Periodistes Digitals (GPD). Aquesta edició està dedicada al periodisme participatiu. Tenia previst anar-hi, però per diferents motius no hi podré ser cap dels dos dies. De tota manera, ho he anat seguint a través del bloc oficial i d’alguns bloggers, com ara David Domingo, Rosa Jiménez Cano o Sergio M. Mahugo. També n’ha fet una entrada un dels convidats, Steve Outing, que hi ha participat a distància. En parlarem en el quart capítol del podcast cabòries digitals, que confio publicar aquesta setmana.

La Contra de La Vanguardia publica avui una entrevista (pdf, 322kb) a Don Tapscott, coautor, amb Anthony D. Williams, de Wikinomics. El mateix rotatiu ja va publicar un article sobre el llibre, fa un parell de setmanes (pdf, 153kb). Per una simple qüestió de prudència, mantinc un cert escepticisme davant de tecnofílies excessives, de la mateixa manera que lamento tecnofòbies injustificades. En aquest cas, l’entrevista i l’article exposen de forma breu i clara la visió de Tapscott i Williams sobre la wikinomia, una economia en què la creació de valor es basa en la col.laboració massiva. Tal com passa en el cas del periodisme participatiu o en el de la creació compartida de coneixement, ens podem plantejar alguns interrogants, com ara la fiabilitat dels anònims que col.laboren. Però els exemples citats per Wikinomics són prou interessants com perquè empreses i productors tinguin en compte el potencial que demostren.

(Actualització: a digitalismo.com, Carlos Scolari fa una interessant anàlisi de les principals idees d’aquesta obra)