toni sellas .cat

Un pas lògic i necessari que segurament arriba amb retard. Per fi el portal Comunicació21 ofereix la possibilitat de subscriure’s als seus continguts mitjançant un feed o fil d’apunts. En aquest cas, en format RSS. Des d’ara ja podrem estar al corrent de les notícies d’aquest portal català especialitzat en el sector de la comunicació sense haver de visitar la pàgina cada dos per tres. Només cal subscriure’s al fil mitjançant un agregador, com ara el Bloglines. La novetat també s’aplica al portal Cultura21.

A la UIC acabem el trimestre i ens trobem de ple en període d’exàmens. En el meu cas, estic pendent que els alumnes de l’assignatura Aula de Creació Radiofònica entreguin la pràctica final: un episodi de ficció per a la ràdio. M’agrada aquesta assignatura, perquè em permet treballar els gèneres de ficció. Sóc conscient, però, que el meu discurs va contracorrent, perquè critica una oferta radiofònica que depèn massa de l’actualitat informativa, fins i tot quan es fa entreteniment. Per això celebro que Catalunya Ràdio aposti pels dramàtics, aquest estiu. Serà una radionovel·la, 39+1, basada en l’obra homònima de la periodista i escriptora, Sílvia Soler. Com podeu llegir a la nota de premsa oficial de l’emissora (pdf, 1.0Mb), Catalunya Ràdio ja ha emès anteriorment altres adaptacions, però en aquest cas la novetat és que es tracta d’una novel·la actual, una història del segle XXI. Té bona pinta i hi ha bons professionals al darrera. Ara el repte és que, a banda de la trama, el producte sonor també sigui del segle XXI. Si se’n surten, penso que el següent pas hauria de ser crear un dramàtic específic per a la ràdio, que vagi més enllà d’una adaptació. En tot cas, aquest estiu tenim una possibilitat de cita amb un gènere que torna, la radionovel·la. De dilluns a divendres, a dos quarts de dues del migdia.

M’agraden els articles d’en Josep Maria Espinàs perquè té la fascinant capacitat de dir coses ben interessats, d’exposar idees brillants, d’una manera aparentment senzilla. Com a lector, rebo el seu discurs amb fluïdesa, com el d’un amic amb qui fem petar la xerrada al cafè de la plaça. I m’agrada el seu sentit comú. Avui en tenim un altre exemple en la seva columna de El Periódico, que titula “L’epidèmia de la ‘milloritis‘”. En resum, que en el periodisme hi ha massa preguntes generalitzadores; preguntes que generen respostes igualment generalitzadores i, per tant, injustes. Val la pena llegir l’article. Potser ens ajudarà a aturar-nos una mica més abans de preguntar i/o de respondre.

El periodista i blocaire Juan Varela defensa la importància dels continguts, en una entrevista publicada per Bottup. Em sembla important, pèrquè Varela és un personatge popular a la blogosfera i perquè encapçala el nou projecte digital de Planeta, que encara està d’obres. Sobretot perquè quan la tecnologia avança a gran velocitat, quan tot canvia de seguida, quan gairebé no tenim temps d’estar al corrent de les darreres novetats, cal que algú posi l’accent en allò fonamental, en la base. L’escenari que es dibuixa en els mitjans ens parla de convergència, de multimèdia, de multiplataforma… però en defintiva, el principal repte continua sent el dels continguts.

Un grup d’investigadors d’una dotzena d’universitats espanyoles ha posat en marxa Infotendencias, un blog comunitari on analitzen qüestions relacionades amb els processos de convergència digital dels mitjans de comunicació. Infotendencias neix a rel d’un projecte d’I+D que aquest mateix equip està desenvolupant, finançat pel Ministeri d’Educació i Ciència. Un dels seus membres és David Domingo, professor de la Universitat d’Iowa. A finals de març, Domingo va presentar els resultats preliminars d’aquest projecte durant la vuitena edició del International Symposium of Online Journalism, a la Universitat de Texas. Les conclusions les podeu trobar en aquest post del seu blog, amb un enllaç al text presentat al simposi.

[via e-periodistas]

L’Associació per a la Investigació dels Mitjans de Comunicació (AIMC) ha fet públiques aquesta setmana les dades de l’Estudi General de Mitjans (EGM) corresponents a la primera onada del 2007 (pdf). I un cop més, siguin quines siguin les xifres, tots guanyen, si fem cas de com els mitjans ens venen els resultats. Ho comenta amb encert el periodista Santi Nolla en un article a la secció Diàleg de l’AVUI. Sempre he pensat que l’EGM radiofònic val més agafar-lo amb una certa prudència, tot i que pugui apuntar tendències. Per exemple, aquestes de Catalunya Ràdio que destaca El Periódico, des de la seva perspectiva. D’una banda hi ha un problema d’univers i d’especificitat del mercat radiofònic català. I de l’altre, el condicionant que aquesta és l’eina que necessiten els comercials. En definitiva, cal un punt d’escepticisme. Ho corroboren dos estudis que en va fer el col.lectiu Contrastant ja fa temps: un és del 2001 i l’altre, del 2006. La realitat estudiada ha canviat, però els resultats de l’anàlisi no han perdut vigència.

Tercer episodi del podcast del cabòries digitals. És una conversa amb en Saül Gordillo, periodista, blocaire i director de l’Agència Catalana de Notícies (ACN). A la pàgina del podcast hi ha tota la informació sobre l’episodi i els enllaços esmentats en el capítol. Si ho preferiu, podeu descarregar-vos directament l’mp3 o escoltar-lo en el reproductor d’aquesta entrada. Que vagi de gust.

Ona Catalana ja forma part de la història de la ràdio del nostre país. Avui l’han enterrada definitivament, amb la presentació del projecte que la substitueix: ONA fm, amb l’acotació “esport & diversió” (cal posar-hi “&”? per què no una senzilla “i”?). Aquest és el destí que el grup PRISA ha donat als retalls que quedaven d’Ona Catalana. A partir de dilluns, diada de Sant Jordi, serà una oferta radiofònica que combinarà esport i entreteniment, dirigida a un públic d’entre 25 i 44 anys, segons ha explicat el seu director, Josep M. Girona. I serà “100% en català”. És curiós que hagin d’insistir-hi tant; potser perquè no ha passat el mateix amb altres antigues freqüències d’Ona Catalana? Del nou projecte, ja tindrem temps de parlar-ne i d’escoltar-lo. Avui només volia dir adéu a una aposta per una ràdio de proximitat i de país en la qual vaig viure sis anys apassionants de la meva trajectòria professional. Ah, i recordar que de les més de 20 freqüències que va tenir el grup Ona Catalana-Ona Música, aquesta nova ONA fm en manté 13, algunes de les quals corresponen a emissores històriques com Ràdio Ripoll o Ràdio Pirineus (també hi inclouen la de Ràdio Olot, però ho dubto). La resta, ja fa temps que PRISA les va anar repartint entre les seves emissores en funció de què li interessava a la zona de cobertura corresponent. Llavors va morir també una altra històrica de les comarques gironines, Ràdio Costa Brava.

Estic enllestint una comunicació sobre el podcasting en els mitjans tradicionals per a la segona edició del congrés de Blogs y periodismo en la Red de la Complutense, previst per al 25 i 26 d’abril. Per això aquests dies tinc el blog una mica aturat. Però no volia deixar passar l’estrena de TV3 a YouTube. Serà interessant comparar què ofereix en aquest canal amb el servei del 3 a la carta.

Antena 3 s’ha decidit a obrir el seu propi canal a YouTube. La cadena de Planeta s’afegeix a altres mitjans i empreses que ja ofereixen continguts a través d’aquesta plataforma.

Via: ElMundo.es/Navegante