toni sellas .cat

Mònica Terribas és la nova directora de TV3 i Oleguer Sarsanedas continua com a director de Catalunya Ràdio. Ho celebro. De fet, estic sorprès, perquè tal com ha anat tot el procés del nou Consell de la CCMA, temia un altre tipus de decisió. Confio en la professionalitat, rigor, passió per la feina i visió de país de la Mònica Terribas perquè doni un nou impuls a TVC. I me n’alegro que aquells que no la volien fora, com el diputat socialista Manuel Mas, no se n’hagin sortit.

En el cas de la ràdio, celebro que el projecte que l’Oleguer Sarsanedas i el seu equip pugui tenir continuïtat. Ell em sembla un intel·lectual al capdavant de la ràdio nacional de Catalunya i una persona que té el mitjà al cap. Tinc una conversa amb Sarsanedas gravada de fa un parell de mesos, per a la tesi. Ara que sé que té continuïtat, la publicaré el podcast, perquè pugueu escoltar la seva visió de present i futur.

* Alguns articles o entrades interessants sobre aquest tema:

• Saül Gordillo: Mònica Terribas directora de TV3, una gran notícia
• Trina Milán (Platxèria): Mònica Terribas, directora de TV3
• Desclot (AVUI): Pòquer d’asos
• Editorial de El Periódico: Nou aire per a TV3 i Catalunya Ràdio
• Mail obert de Vicent Partal (Vilaweb): Mònica Terribas

Escoltar Joaquim M. Puyal és un plaer. D’entrada, per la seva gran capacitat comunicativa, pel seu domini de l’expressió oral i del català. Però també perquè les seves cròniques transcendeixen el terreny esportiu i s’endinsen en el relat social i cultural.

Fa uns dies, amb motiu de l’Atlètic de Madrid-Barça de lliga, Puyal va regalar a l’audiència uns d’aquells moments radiofònics que van directament a la meva fonoteca particular: un relat del seu viatge en TGV, amb candidat presidencial inclòs (podeu buscar-lo a la web de les seves transmissions). Vicent Partal Va parlar-ne al seu bloc (”Quan Puyal fa de Pla“) i ara, l’AVUI ens dóna l’oportunitat de llegir la transcripció del fragment (pp. 38 i 39, en pdf).

Llegeixo el text i m’imagino en Puyal parlant, però no és el mateix. Em falten els sons, els matisos, les inflexions, la prosòdia… Ara bé, la lectura també és enriquidora i ens ofereix moltes possibilitats: aturar-nos en la riquesa del vocabulari, rumiar l’elecció de les paraules, disfrutar amb la descripció de l’escenari, visualitzar els personatges… M’ha sorprès trobar-ho al diari. Tant de bo que no sigui només un episodi puntual i podem tornar a llegir Joaquim M. Puyal. L’espai català de comunicació no va precisament sobrat de figures del seu nivell.

L’atemptat d’avui al Paquistan contra la dirigent opositora Benazir Bhutto es pot anar seguint a través dels mitjans digitals (alguns exemples d’aquí: Vilaweb, LaVanguardia.es o l’AVUI.cat). Però les eines del Web 2.0 tornen a aparèixer com una via d’informació interessant davant d’esdeveniments d’última hora. A través de dos personatges prou destacats com Shel Israel i Amy Gahran m’assabento de la intensa activitat que hi ha a Twitter en relació a l’assassinat. Ho podeu comprovar, per exemple, amb els twitts de Teeth des del Paquistan mateix.

Després d’un parèntesi força llarg, publico el quart capítol del podcast cabòries digitals. Hi trobareu un breu repàs del 5è Seminari Internacional de Periodisme Digital i una conversa amb el seu impulsor, el professor de la Universitat d’Iowa, David Domingo. A la pàgina del podcast hi trobareu tota la informació sobre els continguts d’aquest capítol i els enllaços corresponents. Podeu escoltar-lo en el reproductor d’aquesta entrada o, si ho preferiu, descarregar-vos l’mp3. Que vagi de gust.

Cada vegada més, els mitjans tendeixen a convertir la seva versió digital en un proveïdor de continguts multimèdia. És un procés que ara per ara se centra més en el què fem que en el com ho fem, tot i que tard o d’hora arriba també aquesta reflexió. Però què ha de fer un mitjà que ofereix els seus productes a altres mitjans? Parlo de les agències. Una de les més veteranes i reconegudes, The Associated Press, ha decidit què i com: aposta per ampliar l’oferta multimèdia i per una reorganització que passa per la descentralització (nous centres regionals) i el desenvolupament d’una nova plataforma de treball anomenada “la cooperativa digital”. Jim Kennedy, vicepresident de planificació estratègica d’AP, argumenta els canvis amb aquesta sentència:

“Les noves generacions de consumidors tenen uns hàbits del tot diferents”

Aquest és el pla, però el repte és dur-lo a la pràctica amb un dinosaure de 4.100 treballadors. Asseguren, a més, que aquest replantejament no afectarà la plantilla.

[via Infotendencias i Comunicació21]

Vilanova i la Geltrú acull avui i demà el 5è Seminari Internacional de Periodisme Digital, organitzat pel Grup de Periodistes Digitals (GPD). Aquesta edició està dedicada al periodisme participatiu. Tenia previst anar-hi, però per diferents motius no hi podré ser cap dels dos dies. De tota manera, ho he anat seguint a través del bloc oficial i d’alguns bloggers, com ara David Domingo, Rosa Jiménez Cano o Sergio M. Mahugo. També n’ha fet una entrada un dels convidats, Steve Outing, que hi ha participat a distància. En parlarem en el quart capítol del podcast cabòries digitals, que confio publicar aquesta setmana.

Via Enderrock: diari de redacció, m’assabento que el grup Enderrock va presentar dissabte la versió digital de les seves revistes Enderrock, Folc i Jaç. Sóc subscriptor d’Enderrock en format paper. M’agrada rebre els exemplars a la bústia, cada mes, i anar repassant la vitalitat de la música de casa nostra a través de les seves pàgines, però també celebro la versió digital, sobretot perquè ofereix extres interessants. Només hi he fet una petita ullada, però penso que podrien millorar l’oferta de l’apartat interactiu. O potser és que jo no hi he sabut trobar tot allò que destaquen en la notícia del llançament. En qualsevol cas, una bona opció podria ser la d’introduir-hi podcasts especialitzats, tal com ja van fer amb els endeblocs. En el cas d’una revista d’aquest àmbit, seria el pas més lògic. I posats a suggerir, amb continguts oberts, mitjançant llicències com les Creative Commons. O fins i tot, una col·laboració amb projectes com el de musicalliure.net. Alguna altra proposta?

La Vanguardia publica avui un cara a cara entre Xavier Bosch i Jordi Basté, sota el testimoni de Joaquim Roglan (pdf, 243Kb). És la imatge del relleu al capdavant del magazín matinal de RAC1. Quan arribi el setembre, parlarem amb més detall de la nova temporada i de les novetats radiofòniques. Ara només vull deixar l’entrevista en aquesta entrada perquè la llegiu i, si voleu, la comenteu. Conec bé com funcionen els rumors de passadís dins d’una emissora de ràdio i la facilitat amb què s’escampen. Per això mateix no faré cap hipòtesi sobre els motius del canvi; i com que no tinc la versió personal dels protagonistes, em remeto al cara a cara de La Vanguardia.

Un pas lògic i necessari que segurament arriba amb retard. Per fi el portal Comunicació21 ofereix la possibilitat de subscriure’s als seus continguts mitjançant un feed o fil d’apunts. En aquest cas, en format RSS. Des d’ara ja podrem estar al corrent de les notícies d’aquest portal català especialitzat en el sector de la comunicació sense haver de visitar la pàgina cada dos per tres. Només cal subscriure’s al fil mitjançant un agregador, com ara el Bloglines. La novetat també s’aplica al portal Cultura21.

A la UIC acabem el trimestre i ens trobem de ple en període d’exàmens. En el meu cas, estic pendent que els alumnes de l’assignatura Aula de Creació Radiofònica entreguin la pràctica final: un episodi de ficció per a la ràdio. M’agrada aquesta assignatura, perquè em permet treballar els gèneres de ficció. Sóc conscient, però, que el meu discurs va contracorrent, perquè critica una oferta radiofònica que depèn massa de l’actualitat informativa, fins i tot quan es fa entreteniment. Per això celebro que Catalunya Ràdio aposti pels dramàtics, aquest estiu. Serà una radionovel·la, 39+1, basada en l’obra homònima de la periodista i escriptora, Sílvia Soler. Com podeu llegir a la nota de premsa oficial de l’emissora (pdf, 1.0Mb), Catalunya Ràdio ja ha emès anteriorment altres adaptacions, però en aquest cas la novetat és que es tracta d’una novel·la actual, una història del segle XXI. Té bona pinta i hi ha bons professionals al darrera. Ara el repte és que, a banda de la trama, el producte sonor també sigui del segle XXI. Si se’n surten, penso que el següent pas hauria de ser crear un dramàtic específic per a la ràdio, que vagi més enllà d’una adaptació. En tot cas, aquest estiu tenim una possibilitat de cita amb un gènere que torna, la radionovel·la. De dilluns a divendres, a dos quarts de dues del migdia.