toni sellas .cat

El 27 de maig del 2005, durant les festes de la Patum de Berga, el jove Josep Maria Isanta, de 25 anys, va morir d’una ganivetada. Va ser un assassinat amb traïdoria que va commocionar la localitat. El grup Gossos va dedicar-li el tema “En un instant” del seu últim disc, “Oxigen”, probablement el millor treball dels manresans. Ara m’assabento que en publiquen el videoclip. He decidit penjar-lo al bloc perquè cada vegada que escolto aquest tema, puc visualitzar la seqüència. I sentir el dolor. I la ràbia.

[via Joan Bosch]

Durant aquest 2007 que enfila la recta final, la música en català ha viscut un any molt positiu. A partir de l’opinió dels lectors de l’AVUI.cat i de la valoració d’alguns dels protagonistes, l’AVUI en treu aquest titular:

“Un any per a la història” (1 i 2, pdf).

La llista de CD’s pendents de compra va creixent i no dono l’abast.

Fa poc que el vaig descobrir, però m’hi estic enganxant: Musicovery. Què és? Doncs una web que et permet triar quina música vols escoltar a partir d’una sèrie de paràmetres que li indiquem, com ara l’estil, el mood (estat d’ànim) o la dècada. Vilaweb en va parlar fa uns dies, en aquesta notícia i en aquesta altra. Ara mateix, mentre escric aquest post, escolto els temes que em va oferint després d’haver optat pel rock, positiu i del segle XXI. A la llista d’espera hi ha Coldplay, Travis, Cranberries o Rufus Wainwright, entre altres.

Via Enderrock: diari de redacció, m’assabento que el grup Enderrock va presentar dissabte la versió digital de les seves revistes Enderrock, Folc i Jaç. Sóc subscriptor d’Enderrock en format paper. M’agrada rebre els exemplars a la bústia, cada mes, i anar repassant la vitalitat de la música de casa nostra a través de les seves pàgines, però també celebro la versió digital, sobretot perquè ofereix extres interessants. Només hi he fet una petita ullada, però penso que podrien millorar l’oferta de l’apartat interactiu. O potser és que jo no hi he sabut trobar tot allò que destaquen en la notícia del llançament. En qualsevol cas, una bona opció podria ser la d’introduir-hi podcasts especialitzats, tal com ja van fer amb els endeblocs. En el cas d’una revista d’aquest àmbit, seria el pas més lògic. I posats a suggerir, amb continguts oberts, mitjançant llicències com les Creative Commons. O fins i tot, una col·laboració amb projectes com el de musicalliure.net. Alguna altra proposta?

The Beatles són més a prop d’aparèixer al catàleg de l’iTunes arran de l’acord entre Apple i EMI sobre els DRM. El negoci de la descàrrega legal mana i posa fi a un llarg litigi per una qüestió “de pomes” entre Apple Computer i Beatles’ Apple Corps Ltd.

[via Hector Milla i Francis Pisani]

Senzillament això, gràcies.

(més informació: a La Vanguardia, I i II, i a El Periódico; més fotos, a Flickr)

Emocionant. Crec que és la paraula que s’ajusta més a les dues hores de conversa d’en Lluís Llach a El Matí de Catalunya Ràdio. El mateix Antoni Bassas, en acomiadar el programa, ha assegurat que havia estat un dels “més excepcionals” que ha viscut al capdavant d’aquest espai. Hi ha hagut temps per a molts temes, records, emocions i convidats. Personalment, em quedo amb tres impactes: els missatges dels oients, el record a Miquel Martí i Pol i el comiat final amb en Lluís Llach al piano i cantant Tinc un clavell per tu. I de la presència del personatge, aquests detalls: la proximitat amb la gent, la tendresa i la humilitat. També he volgut guardar algunes frases:

- “L’Empordà és el país de què parlaven els grecs i que no tenien”.

- “Em vull donar l’oportunitat de canviar de vida”.

- “El que deixo definitivament és la carrera artística”.

- “Aquest és el meu poble, no només de naixement sinó de voluntat” (parlant de Verges).

- “No he viscut mai per cantar; cantar m’ajudava a viure.

- “Quan s’acaba un concert, s’obren les llums i veus com et mira la gent, això és un acte d’amor immens”.

Aquest vespre seré al penúltim concert. Al migdia, quan tornava cap a casa, tenia la sensació d’estar vivint un moment d’aquells que amb el temps s’incorporen a la memòria col.lectiva d’un país. (Si voleu veure’n més fotos, n’he fet un set a Flickr).

Ja tinc l’entrada. No vaig aconseguir-ho per al darrer concert, però avui hi ha hagut sort de cara al penúltim (això sí, després de mitja hora de lluita amb el caixer automàtic, que estava col.lapsat). Divendres, doncs, cita a Verges amb en Lluís Llach.

Per edat, no vaig viure en directe aquells temps de l’Olympia o de Barcelona, gener del 76, i el concert del Camp Nou del 85 encara el vaig haver de disfrutar des de casa. Però em considero seguidor d’en Llach. M’hi vaig enganxar de petit, per influència dels meus germans, joves hippies de l’època, i des de llavors he anat fent camí amb els seus treballs. Primer, atret pel compromís nacional del cantautor. Però després, i cada vegada més amb el temps, per la qualitat de la seva obra. Ara és el moment d’acomiadar-nos d’un referent. La jornada, a més, presenta un programa ben interessant. Entre les activitats que acollirà la vila baix empordanesa hi ha l’emissió en directe de El Matí de Catalunya Ràdio, amb Antoni Bassas. Celebro que el programa líder de la ràdio a Catalunya (ara mateix, un producte que considero imprescindible) sigui al lloc oportú en el moment adient.

Des que hem començat l’assignatura Nous Formats Digitals a la UIC, un dels interrogants que els alumnes plantegen sovint quan parlem de podcasting, blogs o qüestions similars és el que fa referència a la protecció dels drets de l’autor. Ja he comentat en alguna entrada anterior que entre bloggers i podcasters s’han anat estenent les Creative Commons. Val la pena, però, aturar-se un moment a estudiar amb cert detall aquests tipus de llicències. En aquest sentit, em sembla molt clarificador aquest article (pdf, 116 kb) de l’advocat Andy Ramos sobre l’adaptació de la música als reptes tecnològics. L’autor és un especialista en Dret, Internet i propietat intel.lectual, i en el seu blog/podcast Interiuris acostuma a oferir reflexions encertades sobre aquests temes. Per completar l’anàlisi de les llicències Creative Commons també poden ser útils els enllaços que ofereix l’entrada corresponent de la Viquipèdia.

El diari El Punt publica avui una notícia que reflecteix alguns dels aspectes que hem comentat aquests dies sobre la música i Internet. L’article repassa la situació del hip-hop a Catalunya, arran de la publicació del primer disc d’At Versaris. Però més enllà d’això, m’interessa l’últim paràgraf, en què el periodista musical Roger Palà esmenta alguns grups de l’escena underground catalana i en destaca la difusió de les llicències Creative Commons com a eina per a determinar l’ús que l’autor permet fer de la seva obra. Aquestes llicències tenen un ressó considerable entre bloggers, podcasters i gent del món de la música. El cas d’At Versaris també és interessant perquè han sabut utilitzar la plataforma Myspace per promocionar els seus temes. També m’ha semblat destacable l’anotació d’avi del cap de la discogràfica Picap, Joan-Carles Doval, al seu blog, on, tot i defensar l’edició de CDs, reconeix que s’han de posar les piles perquè tot allò que publiquen sigui accessible des de la Web.