L’adéu d’Antoni Bassas

Bé, era una possibilitat des de feia temps i ara és una realitat. Antoni Bassas deixa de dirigir i presentar El Matí de Catalunya Ràdio. Segons va explicar ell mateix en tancar el programa d’ahir, plega per les discrepàncies amb la direcció de l’emissora en relació als canvis que cal introduir la pròxima temporada, tot i reconèixer també la necessitat d’aturar el ritme que suposa.

Em sembla un encert que s’hagi fet públic ara, malgrat que la temporada no es tanca fins a mitjan juliol, perquè d’aquesta manera s’eviten els rumors que acostuma a viure el sector radiofònic en aquestes dates, cada any. Ara, però, vindran les especulacions sobre el perquè. Jo no hi entraré, senzillament perquè no en tinc cap informació i, per tant, perquè fer-ho no seria altra cosa que especular i contribuir a un rum-rum que detesto.

Per tant, em centro en les possibles raons professionals. D’entrada, val a dir que no ha transcendit gran cosa. El comunicat de l’emissora parla de falta d’acord sobre la renovació que cal emprendre en l’espai. Segons l’AVUI, les discrepàncies se centren en l’horari i la durada. Segons El Periódico, també hi hauria debat sobre la renovació de tertulians i col·laboradors. Aquest diari, a més, situa el canvi en el context d’una remodelació més àmplia, que afectaria bona part de la graella actual de Catalunya Ràdio. Caldrà esperar a conèixer les decisions de la direcció de l’emissora, per valorar-ho tot plegat amb més fonament. Però més enllà de lamentar l’adéu d’un professional del nivell i trajectòria d’en Bassas, jo també penso que cal fer alguna cosa.

La ràdio ha d’evolucionar perquè la societat a la qual es dirigeix és molt diferent a la de fa 25 anys, quan va néixer Catalunya Ràdio, i a la de fa 14, quan Bassas va prendre el relleu de Josep Cuní. Canvis, doncs, probablement de format, d’estructura, però també de continguts. El director de l’emissora, Oleguer Sarsanedas, ja en donava algunes pistes en el sisè capítol del podcast Connectant els punts… Quant a l’estructura, potser cal plantejar-nos si el magazín matinal de cinc o sis hores encara és un producte que aguante al pas del temps. En relació al model, cal una ràdio més participativa, horitzontal, permeable, anar cap a una Ràdio 2.0. I pel que fa als continguts, probablement menys pes de la política (especialment, del politiqueig i de l’absurda dinàmica de declaració-contra declaració) i un replantejament de la jerarquia i diversitat temàtica més sintonia amb el segle en què vivim. Confio que l’equip directiu de Catalunya Ràdio l’encerti.