toni sellas .cat

Vaig arribar a Sunderland fa una setmana. M’havien insistit que m’abrigués, que m’endugués bufanda, gorra, paraigües… Anava preparat per al fred, la pluja i el vent, però noi, no comptava amb la neu. Sí, neu a l’abril. Ahir va nevar tot el dia i aquest matí, quan m’he llevat pensant que ja hauria passat, tot era blanc: els carrers, els jardins, les teulades, tot! He remirat el calendari: 7 d’abril. Es veu que aquest sempre és un mes força mogut, a Anglaterra, però he llegit al diari que no nevava així, a aquestes alçades d’any, des del 1989! Després he mirat el mapa, i resulta que si fem una línia recta des de Sunderland cap a l’est, travessant el Mar del Nord, arribem fins a Copenhaguen, la capital de Dinamarca.

El dia, però, s’ha anat aclarint i al migdia ja he pogut baixar a la universitat sense risc de patinar o de fotre’m alguna clatellada… En només una setmana hem tingut de tot, pel que fa al temps: sol, calor, fred, pluja, calamarsa i neu. Què més vols? Sort que les distàncies són curtes i que el metro/ferrocarril no fa com la Renfe, que quan plou una mica ja hi som. En fi, que quan torni haurem d’anar a passejar una estona pel Port-Bo, per recuperar el sol i el Mediterrani. No sé si en som prou conscients de la sort que tenim de viure on vivim…