“Politicians are in podcast & blog heaven”. Ho afirma la gent del World Podcast Forum en referència al nivell d’ebullició de la blogosfera francesa amb motiu de les pròximes presidencials d’aquesta primavera. La candidata socialista, Ségolène Royal i el conservador, Nicolas Sarcozy, mantenen el frec a frec en els sondejos mentre miren de reüll el centrista François Bayrou. Els principals candidats a prendre el relleu de Jacques Chirac gestionen agendes sovint contraposades, però és a Internet on les diferències s’accentuen, amb una Royal que porta clarament la iniciativa. El video podcast és només una de les moltes eines 2.0 que la presidenciable socialista ha sabut incorporar amb encert a la campanya, al costat de blogs, forums, segosfera i altres instruments per convertir la cursa a l’Elisi en una conversa amb els ciutadans. És clar que això també comporta acceptar iniciatives del mateix caire per contrarestar la seva empenta a la Xarxa. Un cas semblant el trobem als Estats Units, on el senador Barak Obama, que optarà a convertir-se en el candidat demòcrata a la Casa Blanca, ja fa temps que explora les possibilitats de la ciberpolítica amb eines com ara els podcasts. Ara, però, ha ampliat el repertori amb una web de campanya on inclous fotos, vídeos (el seu canal a YouTube té més de 1.800 subscriptors), blog i fins i tot l’opció que l’usuari configuri la seva pròpia pàgina personal relacionada amb el senador. Com a exemple d’aquest ús de la Web 2.0, el vídeo en què Obama anunciava la seva decisió d’optar a la candidatura demòcrata:
És la mateixa estratègia que han fet servir Hillary Clinton i John Edwards. Ho trobo molt interessant si realment serveix per acostar els polítics als ciutadans i perquè hi hagi més transparència en aquesta relació, però també em genera alguns dubtes, com ara el risc que esdevingui només una nova via de propaganda o el paper dels mitjans de comunicació en aquest nou escenari.
Hola gent!
Personalment, em sembla molt positiu que el sector polític tingui la possibilitat d’apropar-se als ciutadans i de saber una mica més d’aprop quines són les coses que realment preocupen a la societat.A més, penso que és un gran avenç que hi pugui haver una possible interactuació polític-ciutadà. Crec que ja és hora que existeixi una relació molt més directa entre aquestes dues bandes. Crec que és una oportunitat que s’ha d’aprofitar per deixar enrera totes les traves per les quals tot ciutadà havia de passar, per tal de poder obtenir una contestació per part de la política. Penso que és important informar a tothom d’aquest nou mètode de diàleg bidireccional.
Com bé diu l’Anna, el fet que els polítics puguin interactuar amb la societat es una idea molt interessant.
Per la part Política em sembla que poden aprofitar molt aquestes eines que permeten als politics apropar-se molt més a la societat i conèixer per tant, les seves demandes. D’aquesta manera potser aconseguirien disminuir la imatge que molt tenen de ser persones fredes.
Per part dels ciutadans trobo que és molt intereSsant, que alhora d’informar-se de cara a una eleccions, puguis sentir a través d’un podcast el polític que t’interessa, veure en una web que és el que fa, en quina direcció va la seva campanmya electoral,que proposa…
La gent es sentirà més propera a aquesta persona llegint el que escriu, el que pensa en un mitja diferent, sense veure’l en el tÍpic míting pre-electoral.
En definitiva, una eina molt profitosa que pot millorar de manera considerable la imatge d’algunes personalitats públiques.
La veritat és que la possiblitat que els polítics poguin expressar-se a través d’internet, un mitjà tant importnant com és, internet! Des del punt de vista principal, per arribar a la joventut és molt important. Els polític francesos no són els únics, els catalans també ho fan. Els que més constància en tinc són els polítics locals, a qui els és més fàcil arribar a al ciutadania!
De totes maneres crec que això només és el principi, la política internetalitzada (d’internet) arribarà molt lluny!
Comparteix-ho la idea de que la política 2.0 ens apropa els candidats “x” a la ciutadania, però crec important remarcar el fet que va destacar en Saül a la xerrada del altre dia. És cert que els polítics ara tenen Internet per poder expressar millor els seus missatges però cal esmentar que molts d’ells només creen blogs durant l’época d’eleccions per poder acabar de “rascar” alguns vots. Igualment també seria interessant saber quans dels “polítics bloggers” realment pengen el que pensen en el seu blog personal o si, en realitat, tenen el ganivet de comunicació redera seu per supervisar, o fer directament, la feina d’actualització del blog. Molt probablement amb la majoria, per no dir tots, la segona opció es la utilitzada.
Així hi tot, i com molt bé destaca la Marta una cosa es ven clara, es una eina molt profitosa que pot millorar la imatge d’algunes personalitats polítiques… (Encara que hi han algunes, segons el meu punt de vista, que hauran de millorar molt :P)
Em sembla bona idea que els polítics tinguin els seus blogs, més que res, de cara a les eleccions. A l’hora de votar estar bé poder llegir el blog dels polítics sobretot per acabar de decidir el teu vot si encara no ho has fet. Parlo per experiència personal, ja que la primera vegada que vaig poder votar va ser per les últimes eleccions al president de la generalitat, i va ser una bogeria. Mai m’ha interessat massa la política i tampoc hi crec gaire, per tant, no tenia molt clar a qui volia votar. Per tant, per les pròximes eleccions visitaré aquestes págines i intentaré apendre una mica més sobre política. Encara que potser els dies previs a les eleccions no sigui el millor moment per visitar-les, ja que estarán plenes de promeses que mai es compliràn. Potser será millor mirar-les de tant en tant per veure com evolucionen…Anirem fent, doncs.
Hola a tots!
Tot i no ser molt partícep en l’àmbit polític si que haig de dir que, desde la vessant tecnològica en el món audiovisual i dels blogs a internet concretament, trobo que és un gran avantatge que els polítics disposin de l’oportunitat de poder difondre els seus missatges, les seves propostes, la seva imatge i personalitat mitjançant els seus poliblocs personalitzats. Internet el ofereix tots els avantatges que garanteix la xarxa: immediatesa, consum quan, on, com i del què vols, renovació constant dels continguts i la forma en com es presenten i gran ventall de material audiovisual que permet establir una comunicació bidireccional entre polític - ciutadà. Aquesta bidireccionalitat crec que aportarà més confiança per part del ciutadà de cara al polític, ja que el sentirà més proper, podrà dir la seva en els fòrums d’aquests blogs perquè se l’escolti i el motivarà per participar en una política conjunta amb els demés internautes que comparteixen els mateixos ideals dels diferents partits polítics.
Ale! ens veiem podcastejant!!
PD.- potser aquesta manera de consumir política m’hi enganxa més a ella…quién sabe…
Hoy 3 de marzo de 2007 sale publicada esta noticia en El periodico.com. Habla en concreto de los candidatos americanos y su utilizacion de Internet en su campaña electoral. Espero que la noticia os aclare un poco más algo de lo hablado en clase!
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=384689&idseccio_PK=1007&h=
Penso que és un bon instrument pels polítics el fet de tenir un bloc, i penjar alguns discursos a la xarxa.
Però no ho veig com un espai convencional més per donar-se a conèixer i fer la seva campanya política, com poden ser per exemple els meetings polítcs, o els debats -radiofónics, o televisats- vui dir que ho trobo com un “suport” però no com a element principal.
Potser a EEUU és més reconegut i per tant es pot considerar una eina més ; però crec que a Espanya serà més complicat…-..potser per la mateixa política espanyola..- o pel fet d’acostumar o fer entendre a la gent de que hi ha campanyes polítiques a internet a part dels diaris i de la televisió.
Més de catorze milions de persones del món disposen d’un diari personal (blog) a Internet. No creieu que és una xifra impressionant?. La veritat, és que el blog ha revolucionat Internet. Es desenvolupa a una velocitat vertiginosa i ja s’ha convertit en una eina imprescindible no només per la gent del carrer sinó també pels polítics. En són molts els que han obert blocs per tractar sobre la política (catalana o espanyola) i altres temes, com economia, societat,… . Però perquè ara els polítics obren blocs? Jo crec que uns els obren exclussivament per promocionar-se, sobretot, quan s’aproximen eleccions. D’altres, a més d’usar els blocs com una via de propaganda, també els usen com una manera d’apropar-se al ciutadà. Segons Jaume Ciurana, regidor de CiU de Barcelona, “El blog és una bona fórmula per escurçar la distància que massa sovint separa els polítics de la gent”. Vull pensar que hi ha més polítics que persegueixen aquest segon objectiu quan obren el seu bloc, però malauradament no crec que sigui així.
Els blocs ofereixen als ciutadans la possibilitat d’expressar de forma directa i immediata les seves idees i reflexions polítiques, les seves preocupacions i propostes sobre temes polítics,… . Per aquestes raons, els blocs, a diferència dels mitjans tradicionals, ens permeten ser més crítics i actius amb la informació que rebem.
Us recomano que llegiu l’article, “Polítics a la xarxa”, de Saül Gordillo (el trobareu a la pàgina web http://www.poliblocs.cat, més concretament, a l’apartat de documents), en el qual es parla sobre la importància dels blogs polítics i s’entrevista a una sèrie de polítics que tenen blocs.
Fent referència als blogs dels polítics amb l´objectiu d´interactuar amb els ciutadans,m´agradaria comentar que no ho acabu de veure gaire clar. Més que res pels filtres que s´utilitzen per evitar insults cap als polítics. Entenc que s´utilitzin aquests filtres per millorar la fluidesa de comentaris i opinions. Però com podem saber que no són també utilitzats per manipular i fer aparèixer els comentaris i opinions que els hi convé als polítics? Realment és un diàleg amb tots els ciutadans que hi vulguin participar?
Desde mi punto de vista, ésta es una buena forma de que los políticos tengan una comunicación directa con el ciudadano, pero por otro lado es una mera manera de hacer propaganda política y de hacer llegar de una manera directa la campaña que estan haciendo, por lo que, el ciudadano tiene más información pero no se hasta que punto un tanto manipulada por ser más fiable al salir directamente de la boca del político.
La verdad es que quien lo originó fue bastante listo ya que no hay mejor manera de hacer llegar un mensaje sin intermediarios como los medios de comunicación para que los ciudadanos nos sintamos más cercanos al político y por lo tanto más involucrado en su campaña y acabemos ejerciendo el voto que ellos desean.
Malgrat que personalment no estic molt interessada en temes polítics, em sembla una molt bona idea que la web 2.0 s’utilitzi com a instrument polític, en aquest cas, amb la intenció d’ apropar-se al ciutadà, o si més no, de que el ciutadà vegi al polític com a algú més prope, ja que per aquell que hi estigui interessat, ofereix amplies possibilitats d’ interactuació ciutadà- polític mai vistes fins ara. És més, em sembla molt intel·ligent per part dels partitcs polítics que ho utilitzin al seu favor, ja que crec que sobretot els hi és útil a l’ hora de donar una millor imatge de cara als ciutadans: és barata, de fàcil accés, i més ràpida que qualsevol altre mitjà de comunicació; i el més important, a través d’ aquesta eina ens poden fer sentir més útils politicament, més escoltats, més partíceps… amb una finalitat a llarg termini evident, conseguir més vots. Igualment, però, i tal com diu l’Ana, no podem oblidar que cada partit ens proporciona la seva propia informació directament, i hauriem de plantejar-nos fins a quin punt és certa. No obstant això últim, la idea em sembla molt bona, i crec que hi sortim guanyant tan ciutadans com polítics.
Hola a todos!
El día 13 de Marzo en el Word Trade Center en el Moll de Barcelona, en el Auditorium, Apple organiza una serie de seminarios profesionales, llamados “Impulsa tu creatividad: inspiración para una nueva clase creativa”, aquí os dejo el mail que me enviaron:
“Hoy en día, un profesional creativo no tiene por qué desarrollar una disciplina y nada más. Se trata de trabajar en varias manifestaciones artísticas a la vez, pensando nuevas formas de emplear imágenes y sonido, y controlando todos los aspectos de la producción.
Únete a Creativity Remixed, donde podrás asistir a seminarios o a sesiones de formación práctica y hablar con los expertos de Apple. También tendrás a tu disposición un consultor de negocio del Apple Store para que puedas comentar con él tus necesidades y para que te asesore sobre chollos únicos en los últimos productos de Apple.
Este seminario dura todo un día y está dividido en tres sesiones: fotografía, vídeo y podcasts. También se celebrará una serie de sesiones de formación práctica, a las que podrás inscribirte en la actividad.”
Os podeís inscribir en este link:
http://www.apple.com/es/series/phofilmusigner/
Un saludo!
Creo que la utilización de las páginas 2.0 en la política es un avance muy posotivo, siempre y cuando se intente utilizar la gran ventaja que proporcionan (la bidireccionalidad) y no se utilicen exclusivamente para la propaganda.
Gracias a las web 2.0, los candidatos pueden conocer mucho mejor a sus votantes y, lo que es mejor, aquello que realmente les preocupa. Los políticos consiguen, de esta manera, saltarse el filtro de los medios de comunicación y establecer un diálogo mucho más puro y directo con las personas. Esto creo que es realmente bueno.
Sincerament, no m’acabo de creure massa això dels poliblocs. Vull dir que ho veig més com una altra eina de fer campanya electoral que no pas com un apropament al ciutadà. En la meva opinió, els polítics han vist en els poliblocs una manera innovadora de fer arribar el seu missatge i les seves idees a més gent a través d’un mitjà tan important com és internet, però no crec que la seva intenció final sigui la d’apropar-se als ciutadans.
Potser és que sóc poc crèdula amb les intencions dels polítics, però què voleu que us digui, no me’n fio un pèl!
Hola a tots!
Jo també penso que aquesta nova eina que utilitzen els polítics per apropar-se als ciutadans és molt positiva. El fet que el ciutadà pugui veure o escoltar el polític per la xarxa en qualsevol moment fa que la relació polític-ciutadà sigui més propera. El que els està apropant cada cop més als ciutadans són també els seus blogs, on penjen comentaris sobre successos o discusions de caire polític, i permeten per tant, que hi hagi una comunicació bidireccional.
La xarxa els proporciona la utilització d’un nou mitjà molt útil, directe i ràpid que té una eficàcia major en les seves campanyes electorals i que, a més, els resulta més barat.
Al final però, si seguim així, estaràn tots els mitjans saturats de missatges polítics i els ciutadans ens n’acabarem cansant. Personalment, tantes discussions polítiques fan que, cada cop més, el meu interès envers la política disminueixi.
Veiem que cada vegada més els polítics procuren guanyar vots, i amb aquesta nova manera de la web 2.0 tenen més possibilitats de obtenir més vots, perqué els ciutadans poden veure les seves conferencies per internet a l’hora que vulguin, poden deixar propostes o queixes perqué els polítics intentin cambiar el que de veritat preocupa al poble… Cada vegada hi ha menys espai que separa els polítics dels ciutadans, ja podem tractar-los de tu a tu, pràcticament, en els seus blogs, sentim que son com nosaltres, persones de carn i ossos, i no una especie de màquina de recollir vots per guanyar unes eleccions. Que ells també tenen preocupacions.
Si més no, el buit que hi havia entre polítics i persones d’un país ha anat disminuint gràcies a aquesta nova eina.
Tots sortim guanyant amb la web2.0, tant els polítics (que poden penjar tot el que fan a la xarxa) com els ciutadans (que podem proposar mesures noves, cambi d’aspectes en temes concrets…). Així que com tothom pensa, la web 2.0 és un gran pas cap a un futur on prácticament podrem viure sense aixecar-nos de la cadira
Aunque la política no es mi tema preferido para debatir, creo que el hecho de que los políticos utilicen la web 2.0 para acercarse a los ciudadanos es una buena manera de informar y de acercarse a aquellos que más tarde quizás le den su voto. Lo que no encuentro bien es que la utilicen únicamente para ganar votos o para hacer propaganda. Debería existir la interacción entre ciudadano y político, cosa que no pasa demasiado.
De la misma forma, encuentro positiva la creación de poliblogs, donde en cualquier momento podemos saber qué piensan sobre determinados temas o bien ver algunas conferencias que han hecho.
Octavi,sempre tindrem la incertesa de que no tots el comentaris siguin creat pels propis ciutadans i que potser alguns d’ells són les mateixes persones del partit que s’estan donant publicitat..Això pot passar, però també estic convençuda que els ciutadans que no sabien com dirigir-se directament als polítics han trobat a Internet i tot el que això comporta una molt bona via de comunicació.
Una curiositat,com es nota que estem a l’era de la imatge perquè les visites als vídeos tant de la Hillary Clinton com del Barak Obama són elevadíssimes, però els comentaris escassíssims.Pot ser de cada 5 000 espectadors hi ha una mitja ,tan sols ,de 100 comentaris o menys.
Vaja a mi això em sembla poquet..