La incoporació de continguts multimedia és una de les opcions de futur de les edicions digitals de la premsa tradicional. En aquest blog ja hem comentat en altres ocasions com els diaris estan adaptant el podcasting de forma intel.ligent, amb l’avantatge que supos el fet que són formats complementaris. Un altre aspecte cada vegada més important és la interactuació amb l’audiència i la seva participació en el mitjà. Aquests en són alguns exemples, de característiques ben diferents:
- You Witness News. Servei creat pel portal de notícies Yahoo News i l’agència Reuters on els usuaris són els que ofereixen les seves fotos i vídeos sobre fets d’actualitat dels quals hagin estat testimonis.
- El lector opina. Secció de LaVanguardia.es dedicada a la participació dels lectors, amb cartes, fotografies, enquestes, debats i etiquetes sobre les recerques fetes a la pàgina.
- zuKZri-Periodismo Ciudadano. Espai d’ETB on els ciutadans poden enviar continguts, ja sigui text, vídeo o fotografia.
- Tuclip.com. Portal on Antena 3 ofereix al públic la possibilitat d’enviar vídeos a programes concrets de la seva graella. La particularitat és que la cadena premia amb 100 euros els vídeos seleccionats i amb 600 euros el que sigui considerat el millor de la setmana.
- Cámara abierta. La(2)Noticias inclou vídeos dels espectadors perquè puguin oferir, segons la cadena, “la seva visió de la realitat”.
- enlaCe. Espai de la versió digital del diari basc El correo per a la participació dels lectors.
La llista podria ser més llarga, però només volia apuntar alguns exemples de la tendència dels mitjans a incorporar la participació de l’audiència. En tots els casos hi ha una feina de selecció per part dels responsables del mitjà, prèvia a la publicació d’aquests continguts. Però malgrat això, és un pas que genera interrogants sobre la qualitat de l’oferta, sobre el valor d’aquesta participació o sobre la tasca del periodista. En parlarem a classe i us explicaré els resultats els pròxims dies.
Hola gente!
La participación de la audiencia en los medios me parece algo realmente positivo, siempre y cuando exista esta selección por parte de los medios; porque sino los videos publicados (me juego el cuello y no lo pierdo) acabarian siendo una especie de “Videos de primera” en que saldrian chinos pegandose tortas.
Así que siempre que haya esta selección de contenidos, perfecto! Cuatro ojos ven siempre más que dos!
En cuanto el papel del periodista o comunicador no me parece excesivamente preocupante puesto que dudo que esta actividad vaya a quitarle el trabajo. Si lo hace, no hay mas que cortar de raiz, la ultima palabra sobre la información recibida siempre la tendra él.
Un saludo!
Està molt bé fomentar la participació dels usuaris intercanviant informació en una xarxa horitzontal, és a dir, que els periodistes i els ciutadans es trobin en igualtat de preferències. Tothom pot deixar un comentari sobre una notícia o bé penjar-hi vídeos interessants o que els semblin divertits. Ara bé, el problema ve amb la saturació de tots aquests documents que hi ha a la xarxa i que no han passat per cap criteri de selecció. Què passa que ara qualsevol pot redactar notícies o fer vídeos? Quins criteris de qualitat hi ha? Els subjectius? Ara tothom fa de periodista o pretén fer-ho. Llavors, fins a quin punt és necessari estudiar la carrera de periodisme a la universitat? Crec que els mitjans tradicionals haurien d’establir uns criteris de selecció comuns a totes les seves webs, sinó això pot comportar unes conseqüències negatives com per exemple treure mèrit als llicenciats en Periodisme o en Comunicació Audiovisual. És veritat que l’ús social és el que dóna més valor a les noves tecnologies, doncs fomentar la interacció entre els mitjans i l’audiència és un fet molt positiu, però fins a cert punt. Aquí hem arribat al cap del carrer. Si som capaços de detectar el problema, per què no posem mitjans per solucionar-lo?
hola a tots!
crec que això que fan les cadenes de tenir més participació a la xarxa es bó, y que la gent pugui deixar les seves opinions és un pas important, però el que passa és que moltes vegades aquestes opinions no surten, ja que hi ha algú darrere que les “sanciona” i això ja no és el que es diu “llibertat d’expressió”, però això sempre ha passat i passarà així doncs no es pot fer res respecte aquest tema.
Veig bé l’aposta pel filtratge del professional de la comunicació, però potser seria positiu conèixer els criteris dels mitjans en aquesta selecció. I a la inversa, potser els ciutadans hauriem de pensar una mica més en la qualitat d’allò que volem difondre. Per contra, també podem confiar en la filosofia que hi ha al darrera de l’open source i dels projectes col.laboratius, com la wikipedia, en el sentit que quants més ulls mirin l’objecte més fàcil serà detectar els errors i millorar-ne la qualitat. El tema és obert.
Pel que fa a la feina dels professionals, ningú diu que la perdin. Ara bé, és prou evident que el nou escenari que estem comentant els obliga a reflexionar sobre la seva tasca. Malgrat tot, no confonem els termes. Periodisme és una cosa i que els usuaris puguin crear i difondre continguts amb les eines socials, una altra. Hi haurà casos en què faran periodisme, però molts altres que no. No tot ho és.
Quant a les vostres preocupacions com a estudiants, aquest context us hauria d’esperonar a formar-vos més i millor. És un mercat que necessita millors professionals de la comunicació i el periodisme.
El tema d’aquesta setmana em sembla molt interessant. Opino que la participació dels usuaris a la red és un aspecte clau per a la prensa. Crec que es una bona manera de fer que el ciutadà es senti part dels esdeveniments del dia a dia. Per un altre banda, penso que es una bona iniciativa per a nosaltres que volem ser futurs treballadors en els medis, ja que és una bona forma de començar a interessar-se per la actualitat i poder participar com a autors de les noticies.
D’altre banda penso que es una bona manera que té la prensa de tenir lectors fixes, interesats per les noticies professionals o bé per les fetes per part dels lectors.
No em preocupa molt que uns videos grabats amb el teléfon em puguin “treure la feina en un futur”. El mateix ha passat amb el suport que usa la radio, hi ha la possibilitat que un usuari fagi un podcast amb un micrófon i 2 cançoncs des de casa seva en 15 minuts. Ara li toca al video i la possibilitat -que ja existeix des de fa temps- de penjar un video en menys de 3 minuts a Internet i que aquest, pugui ser vist per milers d’usuaris (per exemple youtube)és una realitat.
Algunes de les pàgines presentades anteriorment, per exemple tuclip.com, crec que usen la basant més comercial per poder obtenir bons resultats després en la própia televisió… Si a milers d’usaris a internet els hi agrada un video, perqué no els hi pot agradar a mil·lions d’espectadors a la TV? Tot és pur marketing (però bé 100 € o 600 € no fan mal a ningú ;))
La part més positiva que li veig al “periodisme ciutadà” és la possiblitat de ser realment informats sobre les coses que passen al nostre voltant. Ja no és necesarri que vagi una unitat especial de TVE (per posar un exemple) a retrensmetre una noticia, ja que la gent que es pugui allà mateix, té la possibilitat, amb el seu teléfon, de grabar-ho -encara que la qualitat sigui poc acceptable- i penjar-ho a la pàgina web en pocs minuts. Crec que podem considerar que el nombre de fonts augmenta considerablament. Cal ser molt escrupulós però alhora de decidir que es realitat i que és un video “fake” (és a dir fals o falsejat), un clar exemple éws el video de la cadira de zapatero. Més d’un mitja de communicació va pensar al principi que era tot real i finalment va acabant sent un producte publicitari.
Hola a todos!!
¿Cómo podemos controlar la información si todos somos periodistas? El tema de la digitalización de los periódicos, televisiones, etc. y por ejemplo,páginas como la que ha creado Antena 3, tuclip.com, páginas que dan la oportunidad a cualquiera que tenga una cámara de video o un teléfono móvil con cámara, de hacer videos informativos, de entretenimiento, etc. Esto provoca que cualquiera que se precie se considere periodista y crear por tanto un exceso de información, que cada vez va a más. ¿Dónde acabrá esto? ¿Cuál es el límite de información? Son preguntas que me parecen que no tienen respuesta, puesto que hemos pasado de tener gente cualificada en un periódico a una persona sin cualificar haciendo periodismo. No digo que la información deba tener un fin, pero si que se haga y que la hagan aquellos que han estudiado o que trabjan de ello, no cualquiera, ya que esto da lugar a la especulación, los melentendidos, etc. Supongo que al ritmo que avanzan las tecnologías, todos acabaremos sabiendo y haciendo de todo.
Un saludo!!
A mi si em preocupa que uns vídeos gravats pel mobil em puguin treure la feina en un futur. Perquè ja passa! quants grups es donen a conèixer per el Youtube entre altres.. quants “periodistes” que no tenen la carrera tenen el seu blog i son dels més visitats del país.
Es un tema que em preocupa perquè el mon de la comunicació es basa en la interacció entre espectador i el comunicador. Ex: 1) la nova televisió TDT el gran canvi es la interacció i la participació de l’espectador.
2) La premsa cada vegada més publica opinions de lectors en format més gran en pagines més importants i destacant-los cada vegada més. Per exemple ara no fa molt una carta al director va ser publicada en portada a un dels diaris més importants del país “El Periodico de Cataluña”
( i jo em pregunto: quants periodistes amb carrera i estudis mai veuran en portada la seva noticia?)
Em preocupa molt i penso que quan es trobem el problema a sobre correrem i potser aleshores serà massa tard.
I per acabar una pregunta a l’aire: Quants periodistes del cor tenen realment una carrera de periodisme?
Me parece muy interesante que la audiencia pueda ser participe de las noticias y de los periodicos ya que muchas veces, es la propia audiencia la que es testigo de muchas de las noticias y ellos pueden tener una vision mas creible del hecho que han podido presenciar. Ademas es muy importante tener en cuenta la opinion de todo el mundo ya que no siempre la gente tiene la misma opinion respecto a los temas mas polémicos.
El único problema que veo, y como apunta mi compañero Jordi, es preocupante la facilidad que tiene la gente en grabar con sus telefonos moviles ya que estas personas que graban se estan convirtiendo en “periodistas”. Es decir, por un lado me parece estupendo que la audiencia informe sobre las noticias pero por otro me parece peligroso no contrastar las noticias que llegan del público.
Si los periodistas tienen que contrastar toda la información antes de sacarla a la luz, me imagino que los portales digitales tambien contrastan los videos o los textos que les llega no?
A mi, personalmente, más que el control sobre la información me preocupa el exceso de información. si todo el mundo participa (cosa que me parece necesaría.) llegará un momento en que tendremos un volumen de información tan grande que no sabremos como procesarla o distribuirla, o simplemente no tendremos tiempo para consultarla toda y no sabremos que criterios seguir para saber cual nos puede interesar más. Veo necesaria la aparición de alguna herramienta (estoy seguro que está por descubrir y que nacerá dentro de poco) que nos permita solucinar este tipo de problemas. Internet “solo” tiene 20 o 30 años de auge y tenemos un volumen de datos increible, además únicamente se la utiliza un 30% o 40 % de la población mundial. Imaginaros dentro de 200 años y esté 100% extendida por todo el planeta. BUFF!!!
Bajo mi punto de vista, la interacción de los usuarios en cualquier medio es lo que “se lleva” hoy día y la verdad es que me parece perfecto. Es una nueva forma de informarnos, de comparar datos, de contrastar, de divertirnos y aprender, tanto a través de videos (Youtube, Tuclip, You Witness News), de sonidos (podcast) y de textos (Enlace, El lector opina La Vanguardia). El único inconveniente que encuentro es el exceso de información, la saturación de contenidos. A mi parecer debería existir algún sistema que filtrase aquellos temas que no son veraces, pero por otro lado, también somos nosotros mismos los que provocamos esa poca precisión en determinados temas, bien porque escribimos lo que creemos sobre alguna cuestión o bien por el simple echo de participar. Lo que propongo es que, antes de escribir y publicarlo, nos pensemos muy bien lo que vamos a decir y si es cierto o no. Por eso creo que sería bueno contrastar previamente la información con otras personas o fuentes.
Trobo molt positiu que l’audiència participi en els continguts dels mitjans de comunicació, ja que les persones del carrer podem transmetre; mitjançant vídeos, fotografies, textos, cartes, enquestes,…; una visió més propera de la realitat. Fins aquí tot perfecte!. Però aquesta nova inciativa perjudica als periodistes? Jo crec que no. Un ciutadà que grabi un vídeo i el penji a un portal d’Internet no es pot equiparar amb una persona que hagi estudiat la carrera de periodisme. Considero que el periodista informa a la gent de manera rigurosa i veraç i que, en tot cas, nosaltres podem complementar la informació divulgada, però mai substituir la figura del professional.
I una altra pregunta: tot el material enviat per l’audiència als mitjans és fiable? Jo diria que no. Potser, molts dels continguts són certs. Però, en canvi, d’altres posaria la mà que no ho són, ja que la gent distribueix continguts falsos i no és conscient del mal que allò pot arribar a ocasionar. Per exemple, l’altre dia vaig entrar a la pàgina web http://www.tuclip.com i vaig mirar un vídeo que em va cridar l’atenció: un home, que tenia col·locada en seu cos una càmara oculta, anava a agafar el seu cotxe, que el tenia aparcat en zona blava. El controlador de la zona blava va amenaçar a l’home que el multaria, encara que el seu cotxe no estigués aparcat, ja que se’n recordaria de la matrícula. A més, va afirmar que es tractava d’una pràctica habitual. Si realment això és veritat, penso que l’usuari ha fet molt bé de denunciar-ho a través d’Internet, perquè és un tema molt greu sobre el qual s’haurien d’aplicar mesures. Però qui ens assegura que el què ha passat en el vídeo sigui cert?
En primer lugar un saludo a todos.
En mi opinión no encuentro del todo correcto la participación de los usuarios en los contenidos de los medios de comunicación.Por una parte, véo más o menos positivo,que los usuarios participen en contenidos a partir de videos, fotos,documentos etc…pero como dicen algunos de los comentarios,¿quien te dice que esa información no es transformada o inventada?.Entiendo que los usuarios puedan ofrecer una visión de la realidad mas cercana a la sociedad pero ¿realmente saben como hacerlo?.Estoy a favor de la opinión de que estos usuarios no pueden realizar las diferentes acciones, sin una instrucción previa como la carrera de periodismo.Deben seguir unas pautas y unas normas al tratar la información.
Por otra parte siempre puede aver algun talento que sea capaz de ofrecer cosas realemnte interesantes, sin un conociemiento previo.
En primer lugar un saludo a todos.
En mi opinión no encuentro del todo correcto la participación de los usuarios en los contenidos de los medios de comunicación.Por una parte, véo más o menos positivo que los usuarios participen en contenidos a partir de videos, fotos,documentos etc…pero como dicen algunos de los comentarios,¿quien te dice que esa información no es transformada o inventada?.Entiendo que los usuarios puedan ofrecer una visión de la realidad mas cercana a la sociedad pero ¿realmente saben como hacerlo?.Estoy a favor de la opinión de que estos usuarios no pueden realizar las diferentes acciones, sin una instrucción previa como la carrera de periodismo.Deben seguir unas pautas y unas normas al tratar la información.
Por otra parte siempre puede aver algun talento que sea capaz de ofrecer cosas realemnte interesantes, sin un conociemiento previo.
Hola people!
A mi no me preocupa tanto que unos videos me quiten el trabajo sino el rigor de la información ya que Yo si voy a ser periodita quiero emitir información coherente, contrastada y veraz. Es por ello que no creo que nos quiten el trbajo sino lo facilitan. Ell soporte digital y audiovisual complementa la información pero no la sustituye para nada.
Hola noiets i noietes del podcasting!
Que macos estem tots aqui aportant les nostres ufanoses idees sobre la nova revolució podcastera!!
Aquest tema em sembla especialment interessant perquè és un d’aquests temes que presenta un important ressò social ja que afecta directament al públic,…la participació dels usuaris!
Nens, jo crec que si la cosa no es controla es pot desbordar, però abans de presentar els punts negatius que veig al respecte haig de dir que em sembla una idea fantàstica i molt positiva el fet de donar opció al consumidor a poder expressar la seva en forma de notícia perquè sigui llegida i obervada per tothom. Però clar, parlo de desbordament quan em refereixo a que n’hi haurà més d’un que es pensarà que pot igualar-se a la feina que fa el periodista, considerant-se ell mateix com una font veraç, eficaç i rica en vocabulari i informació i clar…això no interessa, perquè llavors es poden adquirir hàbits dolents (expressió, ortografia, continguts que s’expressen etc,…) i s’oblida la figura del periodista que des de sempre ha estat el que ens ha proporcionat la informació.
Amb tot això no vull demostar estar en contra del “periodisme participatiu” sino ben al contrari, però sabent sempre actuar com el que som, no com el que ens podem permetre el luxe de ser! Però tot i així, i amb cap, endavant amb el periodisme participatiu perquè tothom tenim dret a dir la nostra a ser escoltats i a rebatre opinions amb criteri!
Apa macus, ens veiem a classe!!
L’interacció de l’audiència amb els mitjans de comunicació és vital segons la meva perspectiva ; ja que es tracta de persones que informen a persones. Per tant és molt important que es puguin establir relacions. Al relacionar-se s’agafa només una part del tot.
M’explico:
Abans hi havia una “linia” gruixuda que separava als periodistes -persones que tenen la carrera, per tant els estudis pertients, i saben el que fan- de les demés persones, amb altres estudis,etc.
Però ara hi ha una linia de punts on molta gent “s’infiltra” i intenta ser periodista :enviant videos informatius, grabant informació amb els movils,etc.
No penso que això em perjudiqui en el meu futur, però si que pot desprestigiar al periodisme i a la comunicació. No voldria obrir un diari un dia daquests i que en el lloc on hi havia “agencia EFE” em trobés el nom del meu vei del cinquè.
Igual que els metges són especialistes en medicina, i no podem fer de metge “pel carrer”, (per més de moda que s’hagi posat en els mitjans de comunicació : emeten series com House,mir,hospital central,urgencias,etcetc.) doncs igual amb els periodistes (per més de moda que estiguin els blocs, grabar videos…)no es pot “anar de”.
Els metges ,metges. Els periodistes, periodistes. I els aficionats, aficionats.
Veig de manera molt positiva la participació dels usuaris. Està clar que tothom pot aportar dades interessants sobre un fet o una notícia i també que té tot el dret a ser escoltat. És per això que les iniciatives que han pres alguns mitjans com Antena 3, La Vanguardia, ETB, etc. d’inagurar pàgines web on els lectors o telespectadors puguin expressar la seva opinió i formar, d’aquesta manera, part del procés informatiu em sembla realment interessant i ho veig com una clara aposta de futur.
Però, d’altra banda, està la qüestió que molts heu comentat: el fet que hi hagi persones que no són periodistes i que actuen com si ho fossin. Amb això faig referència a la pregunta que ha fet el Jordi, que es qüestionava quants periodistes del cor tenien realment els estudis de Periodisme. No sé vosaltres, però jo començo a estar una mica cansada de veure a personatges “famosos” (de l’estil de Belén Esteban i Raquel Mosquera) treballant com a col•laboradors d’alguns espais del cor, quan segur que hi ha molts periodistes formats que podrien realitzar aquesta tasca. Bé, que m’estic desviant…
També és important l’aspecte de la veracitat de les notícies, en referència al que comentava la Cris del vídeo de la zona blava. Crec que la idea de la participació de l’usuari és una cosa totalment positiva, però hi veig una llacuna: com es contrasta la informació que es reb?
Em sembla perfecte la participació d’ usuaris més com a eina social que informativa. M’ explico, crec que avui en dia les noves tecnologies ens permeten accedir a certes acitivitats o relaitzar determinades accions que fa temps ni ho contemplavem com una possibilitat. Doncs bé, la participació d’ usuaris a internet ho trobu una bona idea en el sentit que segueix ampliant el notre accés a les noves tecnologies, apropant i difuminant els papers d’emisor i receptor. Ens sentim més partíceps, més protagonistes… i això fa que consumim més. Em sembla bé, poder escoltar i ser escoltat. Sinó t’agrada també tens la opció de no consultar-ho, i tampoc penjar-hi les teves idees.
Ara bé, crec que això és una bona idea sempre que tots tinguem clara la diferència entre el que és informació i el que és una simple opinió. Evidentment que no per no haver estudiat periodisme no podem tenir criteris, opinions o informacions vàlides i certes, i tot el drets a expressar-les; això està clar.
La meva conclusió per tant, és que és una bona idea, una gran iniciativa que amb totes las comoditats d’accés ens permet comunicar-nos amb altres usuaris, dir el que pensem, i expressar-nos si volem celebrar o criticar algo, però sempre que tinguem clar que això és una simple afició per aquells a qui ens agrada dir la nostra; la tasca d’informar als ciutadans deixem-la pels professionals del periodisme.
Trobo que és un pas endavant que els mitjans apostin per la interactivitat. Cada cop més, es llegeix menys premsa i més Internet. Els mitjans, com tot, evolucionen, i és positiu que no es quedin enrrere perquè és així com les coses acaben desapareixent. A més, d’aquesta forma, la premsa pot saber el que realment interessa als seus lectors i així no gastar pàgines en noticies que no interessen a ningú. D’altra banda, no crec que aquest assumpte es tracti de qui treu feina a qui, ja que no tothom que opina, envia videos té la intenció de fer el salt professional i si la té no crec que les empreses el contractin sense tenir cap títol, mé que res perquè cada cop les empreses demanen més títols, més idiomes…A més no es tant difícil trobar algú amb experiència o amb coneixements ancara que siguin mínims.