La premsa treu suc del podcasting

Gener 30, 2007 at 11:34 am | In periodisme i mitjans, podcàsting |

Mentre la ràdio no acaba de fer el pas cap a la creació de continguts específics per a podcasting, la premsa escrita ha sabut treure profit d’aquesta nova eina i l’ha incoporat com una oferta que complementa i millora la del diari, en la seva versió online. En molts casos, el primer pas va ser utilitzar el format sonor per donar uns titulars o un breu resum dels continguts del dia. Això és el que encara fa El Mundo amb el seu (des del meu punt de vista) mal anomenat podcast, inclòs dins l’oferta de RSS d’aquest diari i que es limita a una veu robotitzada que locuta els titulars. En canvi, molts diaris dels països anglosaxons han sabut anar més enllà en la incoporació del podcasting. Un cas prou interessant i molt recent és el del rotatiu San Francisco Chronicle, que acaba d’inaugurar un podcast que dóna la paraula als lectors perquè s’expressin com ja ho fan a través del correu electrònic o de les cartes al director. Amb aquest servei, s’afavoreix la relació amb els ciutadans i es dóna una sortida veus que podien haver quedat a la cua del mail o pendents de publicació. Em sembla una bona implementació del podcasting.

Més exemples. Una de les ofertes de podcasting més completes fetes des de la premsa tradicional és la del prestigiós diari The New York Times. La seva pàgina de podcasts és extensa, interessant i diversa. Inclou des de resums de notícies molt bàsics fins a l’anàlisi de la feina de la redacció, passant per qüestions de deontologia professional, la crítica literararia, musical o gastronòmica, reportatges sobre l’actualitat internacional o un programa especialitzat en tecnologia, entre d’altres. Aquests podcasts suposen una notable ampliació de l’oferta del diari i li permeten dirigir-se a audiències molt concretes en funció dels seus interessos temàtics. També em sembla especialment destacable que ofereixi podcasts en els quals s’analitza la feina dels professionals del rotatiu, un gest no gaire habitual en un sector gens avesat a la transparència o a l’autocrítica.

D’altra banda, la incorporació del podcasting (i, també, del vodcasting) permet a la premsa escrita entrar en el terreny del multimedia, amb una oferta que també és audiovisual. D’aquesta manera, treuen encara més profit als recursos de què disposen, especialment en l’àmbit de la informació, i poden explorar altres formats, com ara la comedia. Un bon exemple seria el del britànic The Guardian. En la seva oferta de podcasts ara trobem, entre molts altres episodis, un programa temàtic sobre l’Islam, realitzat per experts en la matèria. Pel que fa als continguts d’entreteniment, aquest diari va ser pioner a finals del 2005 amb la incorporació d’un podcast liderat pel comediant Ricky Gervais, l’anomentat The Ricky Gervais Show, que en el seu moment va arribar a batre rècords, amb 261.670 descàrregues durant el primer mes. És un altre bon exemple de la complementarietat entre la premsa tradicional i el podcasting, una relació que ara per ara es troba més avançada que no pas el binomi ràdio-podcasting.

5 Comentaris »

Suscripció RSS als comentaris de l'entrada. TrackBack URI

El podcasting és un bon instrument per establir relacions bidireccionals en el món de la premsa per exemple, com diu el text : “s’afavoreix la relació amb els ciutadans ” ja que és segur que les propostes,peticions, etc siguin penjades i surtin a la llum ; però …fins a quin punt tot el que és penjat per la gent ha d’ésser publicat? Amb això no proposo cap mena de censura , però si una petita “tria”.(per evitar comentaris ofensius per exemple)

Igual que fan els periodistes al seleccionar les noticies més importants (ja sigui per factors d’interès humà, geogràfic,etc). Penso que sino tot aquell conjunt de podcasts penjats pels receptors acabaria convertints-se en un fòrum d’opinió on cadascú la diria més grossa. Per tant si aquest mètode arriba al nostre país, seria important establir unes “normes del joc” per ordenar i organitzar totes les propostes fetes pels lectors ,d’aquesta manera hi hauria una mica de control.(desconec si en països, on ja existeix s’ha establert una regulació.)

Comentari per Georgina Frasquet — Gener 31, 2007 #
Hola a tots, Sobre el tema que comenta la georgina de establir unes “normes de joc” en les entrades d’un podcast per posar una mica d’ordre tinc alguns dubtes. En primer lloc imagino que algun administrador deu controlar el que entra en el podcast i el que es diu no?
Si no fos així, fins a quin punt pot dir cadascú la seva?? Per posar un exemple: si en un podcast d’un diari amb unes determinades ideologies polítiques, començen a rebre entrades de veu de gent que deixa malament al diari,crítica de forma greu les seves ideologies, o la seva forma de fer i en definitiva fan mal a la sevaimatge,ningú els hi dirà dira res?? no hi haurà censura?? Es tracta d’una via totalment lliure per dir el que es vol? Em sembla molt bé que la gent digui el que pensa de forma lliure …però i a aquests mitjans, els hi semblarà tan bé¿?

Fins aviat!

Comentari per Marta Alonso — Gener 31, 2007 #
Hola a tots, Sobre el tema que comenta la georgina d’establir unes “normes de joc” en les entrades d’un podcast per posar una mica d’ordre tinc alguns dubtes. En primer lloc imagino que algun administrador deu controlar el que entra en el podcast i el que es diu no?
Si no fos així, fins a quin punt pot dir cadascú la seva?? Per posar un exemple: si en un podcast d’un diari amb unes determinades ideologies polítiques, començen a rebre entrades de veu de gent que deixa malament al diari,crítica de forma greu les seves ideologies, o la seva forma de fer i en definitiva fan mal a la sevaimatge,ningú els hi dirà dira res?? no hi haurà censura?? Es tracta d’una via totalment lliure per dir el que es vol? Em sembla molt bé que la gent digui el que pensa de forma lliure …però i a aquests mitjans, els hi semblarà tan bé¿?

Fins aviat!

Comentari per Marta Alonso — Gener 31, 2007 #
En el cas concret del San Francisco Chronicle i el seu podcast, tot és més senzill. Penseu com a referent en les cartes al director d’un diari. Sembla prou obvi que hi ha un control previ, no? Una altra cosa seria parlar dels aventatges i desaventatges del fet que qualsevol persona pugui disposar d’eines com el podcasting, que li permeten expressar-se lliurement a la Xarxa. Però com dic, això ja és un altre tema. De tota manera, en el blog Núvol vermell, del gerent de Cultura 03, Oriol Soler (el trobareu a la llista de blogs recomanats) avui hi ha una entrada que us pot resultar interessant, perquè ofereix alguns enllaços que tenen a veure amb aquests dubtes que heu plantejat.

Comentari per Toni — Febrer 2, 2007 #
[...] futur de les edicions digitals de la premsa tradicional. En aquest blog ja hem comentat en altres ocasions com els diaris estan adaptant el podcasting de forma intel.ligent, amb l’avantatge que supos [...]

Retroping per La participació dels usuaris « cabòries digitals — Febrer 19, 2007 #